'Quaderns d'estudi', núm. 36

Editeu el vostre llibre sense haver de pagar res

Quaderns d’estudi

CEL’H. Núm 36, desembre 2022

Aportacions a aquesta publicació

Aquest número de Quaderns d’Estudi, el 36 de la col·lecció, conté un parell d’articles relacionats amb la pandèmia d’aquests darrers anys, d’altres treballs que ens presenten aspectes de la història de la nostra ciutat reflex d’esdeveniments amb projecció més general, un treball sobre paleontologia local, un estudi sobre la salut mental pública, i un record de mestres.

L’Eric Baulenes, músic que és també paleontòleg autodidacte, que viu a l’Hospitalet i que ha realitzat diversos treballs sobre el Baix Llobregat, ens descriu en el primer article un conjunt de testimonis paleontològics a la nostra ciutat i l’entorn, que evidencien els canvis climàtics que es varen produir durant el Pliocè al sud de la serralada litoral, a les zones que actualment ocupen les poblacions del Baix Llobregat i que llavors estaven submergides. L’article compta amb un extens desplegament gràfic.

En el segon article, l’Enric Gil Meseguer, periodista dels mitjans de comunicació municipals de l’Hospitalet, ens presenta la vida de Pasqual Pastor, que l’any 1938 va anar a la Unió Soviètica per formar-se com a pilot de la República. Els esdeveniments militars varen fer que no pogués tornar fins quinze anys després, durant els quals va haver de passar per un gulag. És el primer cas documentat d’un hospitalenc als camps de treball forçat estalinistes.

El tercer article és un extens treball sistemàtic que, com figura en el títol, tracta de la construcció i assentament d'un espai social de l'àmbit de la salut mental comunitària en la vida pública de l'Hospitalet de Llobregat durant quatre dècades, 1979-2018. Mercedes Delgado, psicòloga que ha treballat més de quaranta anys als serveis socials i de salut de l’Ajuntament, constata la presència de la salut i la malaltia mental en la vida social i descriu les formes i modalitats organitzatives i assistencials entre diversos agents socials, fins i tot en àmbits que poden semblar inicialment allunyats del tema.

Diana Mata Codesal, Irene Sabaté Muriel i Sílvia Bofill-Poch, antropòlogues i professores del departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, analitzen com la crisi sociosanitària ocasionada per la pandèmia de la covid-19 ha impactat sobre els infants i joves de l'Hospitalet de Llobregat els darrers dos cursos escolars, primer el curs 2019-20 amb la suspensió de les classes presencials i el confinament durant quatre mesos a les cases i la posterior represa de les classes a les aules, en el curs següent, amb l’anomenada “nova normalitat”. L’estudi sistemàtic de les respostes de 34 professionals de l’ensenyament han posat en evidència com s’han eixamplat les desigualtats socials preexistents i demana un ràpid plantejament de solucions per evitar-ho.

Martha Cecilia Cedeño-Pérez es filòloga i antropòloga de la Universitat de Barcelona i ens ofereix en l’article següent una imatge molt nítida del paisatge urbà que tots vàrem viure durant la primavera de l’any 2020, a les places i carrers de l’Hospitalet, quan vàrem descobrir una altra ciutat, plena de noves visions, d’aromes i sons, però també plena de desigualtats, de fragmentacions i exclusions evidents en aspectes com la qualitat de l'habitatge i de l'espai públic, per exemple. Una ciutat, de vegades compacta, bigarrada, en la qual ha calgut que desapareguessin les persones per tal que ressorgís la vegetació i la fauna natural. Resseguint aquest article retrobarem imatges i moments que els habitants de la nostra ciutat i d’altres vàrem viure d’una manera col·lectiva.

Nicolás Cortés, historiador, tècnic municipal i sindicalista, a més dels seus treballs d’història i antropologia, ha anat recopilant dades sobre la nostra història local. El seu coneixement del tema li permet presentar-nos una descripció molt extensa dels esdeveniments d’aquella tarda, vespre i matinada del 23 de febrer del 1981, tant del que passava a Madrid i altres ciutats de l’estat, com en les actuacions dels hospitalencs implicats en la vida social i política de la ciutat, per a la qual cosa ha pogut comptar amb els testimonis de molts dels actors de la vida política i ciutadana d’aquells moments.

En el següent treball, en Joan Piera, un jove historiador de la nostra ciutat, descriu els camins que ha resseguit, pouant en diverses fonts arxivístiques i documentals, com son alguns documents del servei americà d’intel·ligència recentment desclassificats, per tractar d’evidenciar la presència d’alguna branca de les organitzacions nazis pervivents després de la Segons Guerra Mundial a la nostra ciutat, concretament en la localització d’una “Villa Mercedes” on hauria pogut residir algun component de la xarxa.

La memòria de mestres d’aquest Quaderns la protagonitza en Joan Santacana Mestre, arqueòleg i professor, que ens presenta una reflexió personal sobre l’experiència docent com a professor i director de l’Institut Mercè Rodoreda en uns moments que considera històrics per a la vida de la nostra ciutat.

Opcions de mecenatge

Opció 1: 18 euros (només socis del Centre d’Estudis)
Opció 2: 20 euros (públic en general)
Opció 3: 40 euros (dos exemplars)
Opció 3: 100 euros (tres exemplars i suport a l’edició)

Data límit: 8 de febrer de 2023

Aportacions a aquesta publicació

 

Per adquirir aquesta publicació adreceu-vos, si us plau, a info@mecenix.com.

Torna a dalt